Lladres del temps

“No acudir a una cita és una patent falta d’honradesa. És igual robar a un el seu temps que els seus diners”.

Una vegada vaig llegir aquesta frase, qui sap on, i vaig pensar que aquell que l’havia escrita tenia tota la raó.
És cert que no presentar-se a una cita es pot titllar de falta d’honradesa però, la persona No-Puntual pot considerar-se també una lladre del temps?
Potser pensareu que és anar massa enllà, però, en una societat tant materialista com la nostra, el temps ha esdevingut una mercaderia com qualsevol altre objecte de canvi.
És injust que un individu, pel fet de no saber-se organitzar el seu propi temps, per ser un despistat, per voler assistir a tres cites a la mateixa hora o bé, senzillament, per ser un fresc, prengui el temps dels altres. No s’hi val a donar excuses i, menys encara, quan s’arriba tard per sistema.
I què s’ha de fer quan es diu: ”Quedem a dos quarts per començar a les 10”. Ben senzill, és un sistema per a saber el grau de barra que té la gent: aquell que no sap què fer fins i tot arribarà abans d’hora; les persones de bona fe, seran els puntuals de veritat (dos quarts en punt). A partir d’aquí, anirà arribant la resta del personal, perquè, ja se sap, “mai es comença a l’hora”. Finalment , s’iniciarà allò pel qual s’ha reunit el col•lectiu i quan faltin cinc minuts per acabar entrarà el més barrut de la colla amb una perfecta coartada al pap.
I és que el temps és or i tot plegat és qüestió de quatre dies, i per tant, cal aprofitar-los. Proposem-nos ser puntuals per no convertir-nos en lladres del temps, tot i que els trens segueixin passant a fora d’hora.

L’orsa Uei.